Reconstrucció de la freqüència dels despreniments al massís del Mont-Blanc (Alps, França) des del últim màxim glacial (LGM). Estudi a partir de datació cosmogènica al 10Be i espectroscòpia de reflectivitat.

Al massís del Mont-Blanc els despreniments són el principal factor erosiu per sobre dels 3000m d'altitud. Son processos actius que posen en risc infraestructures i alpinistes, per això estan sent estudiats a partir de fotografies i testimonis històrics, i en l'actualitat gràcies a una xarx...

Full description

Bibliographic Details
Main Authors: Gallach, Xavi, Ogier, Christophe, Deline, Philip, Ravanel, Ludovic, Carcaillet, Julien
Other Authors: Environnements, Dynamiques et Territoires de Montagne (EDYTEM), Université Savoie Mont Blanc (USMB Université de Savoie Université de Chambéry )-Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), Institut des Sciences de la Terre (ISTerre), Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l'Aménagement et des Réseaux (IFSTTAR)-Institut national des sciences de l'Univers (INSU - CNRS)-Institut de recherche pour le développement IRD : UR219-Université Savoie Mont Blanc (USMB Université de Savoie Université de Chambéry )-Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS)-Université Grenoble Alpes 2016-2019 (UGA 2016-2019 )
Format: Conference Object
Language:Catalan
Published: HAL CCSD 2017
Subjects:
Online Access:https://sde.hal.science/hal-01757125
Description
Summary:Al massís del Mont-Blanc els despreniments són el principal factor erosiu per sobre dels 3000m d'altitud. Son processos actius que posen en risc infraestructures i alpinistes, per això estan sent estudiats a partir de fotografies i testimonis històrics, i en l'actualitat gràcies a una xarxa d'observadors (guies, alpinistes.). S'ha demostrat que durant els darrers 30 anys hi ha hagut un augment significatiu del nombre de despreniments degut a la degradació del permafrost, especialment en estius caniculars.Per tal de comprendre millor la possible relació entre els períodes càlids i l'augment de la freqüència dels despreniments, ens proposem estudiar el fenomen des de la fi de l'últim màxim glacial (~20 ka), combinant datació cosmogènica al 10Be (edat d'exposició de la superfície del granit = edat del darrer despreniment) amb la utilització de proxys de temperatura.L'estudi pioner tingué lloc el 2006 a l'Aiguille du Midi, i ha sigut ampliat el 2011, 2015 i 2016 amb noves campanyes a altres parets granítiques del Glacier du Géant. El resultat és un grup de 80 mostres. En paral·lel s'ha observat una relació entre el color de la superfície del granit i la seva edat d'exposició: la roca fresca presenta un color gris clar, mentre que les superfícies exposades centenars i milers d'anys adquireixen progressivament un color taronja. Aquí explorem un mètode de datació de la superfície del granit a partir del seu color, amb l'objectiu de poder exportar-ho a la resta del massís, i poder realitzar així una campanya de datació a gran escala amb tècniques de teledetecció, més senzilles, ràpides i barates que la datació cosmogènica.