| Summary: | Cada dia prenem centenars de petites decisions. La major part de vegades sense ser-ne del tot conscients, guiats per les nostres necessitats internes i per les condicions de l'entorn, que inclouen les interaccions amb altres persones. Anar a treballar per guanyar-nos el sou o a estudiar per preparar-nos de cara al futur; què mengem per esmorzar o per dinar; quina samarreta, camisa o brusa ens posem, etcètera. Per descomptat, algunes d'aquestes decisions les prenem de manera conscient, però moltes les automatitzem. La diferència entre els dos casos rau en els elements on focalitzem l'atenció, la qual cosa afecta la motivació. I també a l'inrevés. Per exemple, si tenim alguna motivació per voler lluir, focalitzarem més l'atenció en la samarreta, camisa o brusa que ens posem. Com se sap des de fa moltes dècades, un dels elements clau que intervenen en la presa de decisions és el nivell de motivació: tenir-ne poca o, alternativament, massa, fa que les decisions siguin menys eficients. El neurocientífic Sami El-Boustani i els seus col·laboradors, de la Universitat de Ginebra i la Universitat Politècnica de Lausana, a Suïssa, han examinat quines són les causes neuronals d'aquest fet. Segons destaquen al seu treball, publicat a la revista Neuron, el motiu rau en un augment indiscriminat o, alternativament, en una baixada generalitzada de l'activitat neuronal que permet gestionar les informacions sensorials, la qual cosa afecta directament la qualitat de les decisions que prenem. Les conseqüències d'aquest resultat en l'àmbit educatiu, i també en altres camps, són molt importants.
|
|---|