Biologia tròfica, ús de l'hàbitat i biologia de la reproducció de l-astor "Accipiter gentilis" (Linneaus, 1758) a La Segarra

Aquest estudi es va dur a terme entre 1986-90 a la Segarra, una zona mixta de bosc i conreu de secà, i es basa en el seguiment intensiu de 36 parelles d'astor Accipiter gentiles , nidificant en una densitat de 6'8 parelles/km2. La distància entre parelles veïnes oscil.là entre 750 i 3000 m...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Mañosa Rifé, Santiago
Other Authors: Hiraldo, Fernando, Ferrer i Parareda, Xavier, Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal
Format: Doctoral or Postdoctoral Thesis
Language:Catalan
Published: Universitat de Barcelona 2011
Subjects:
59
Online Access:http://www.tdx.cat/TDX-0305108-105526
http://hdl.handle.net/10803/807
Description
Summary:Aquest estudi es va dur a terme entre 1986-90 a la Segarra, una zona mixta de bosc i conreu de secà, i es basa en el seguiment intensiu de 36 parelles d'astor Accipiter gentiles , nidificant en una densitat de 6'8 parelles/km2. La distància entre parelles veïnes oscil.là entre 750 i 3000 m. Es van estudiar diversos aspectes de la biologia tròfica i de la reproducció de l'astor, tals com la dieta, efecte sobre les preses, ús de l'hàbitat, hàbitat de nidificació, la data i mida de posta, la mida dels ous, l'assincronia de naixements, el creixement i desenvolpament dels polls, l'èxit de desclosa, la mortalitat dels polls, les proporcions de sexes, els requeriments d'aliment dels polls i l'èxit reproductor. La dieta dels astors va incloure més de 60 tipus de preses, principalmente aus. La perdiu ( Alectoris rufa ) i el conill ( Oryctolagus cuniculus ), la garsa ( Pica pica ), els tords i les merles ( Turdus spp. ) i l'esquirol ( Sciurus vulgaris ), formaren la major part de la dieta. Els polls i joves d'ocells foren una part important de les preses durant el període reproductor, si bé el conill fou la presa que aportà més biomassa durant tot l'any. A l'hivern, la dieta fou menys diversa i es basà en preses més grans (conill, perdiu i tudó), mentre els mascles tendiren a capturar una major proporció de preses de menys de 180 gr. Després de l'arribada, al 1989, de la malaltia hemorràgica vírica del conill, la diversitat de la dieta disminuí i el conill fou reemplaçat en gran mesura per la perdiu i altres preses. Es comprovà que la diversitat de la dieta es correlaciona positivament amb la mida de niuada i s'incrementa a mesura que els polls creixen. El nombre de preses aportades al niu diariament creix amb la mida de niuada, si bé la quantitat d'aliment per poll experimenta un lleuger descens. Les àrees vitals dels astors durant el període reproductor foren estudiades per medi del radioseguiment, i oscil.laren entre 0'14 i 19'6 km2, segons el sexe, l'estat reproductiu i la fase reproductora dels exemplars. Les àrees ...