| Summary: | El transporte público metropolitano en Barcelona ha devenido eje vertebrador de la movilidad urbana y ha supuesto un cambio en las relaciones personales. Todo desarrollo va acompañado de deficiencias estructurales, técnicas, ambientales, económicas y sociales. En los últimos años ha empeorado la imagen que los usuarios tienen de las infraestructuras vinculadas al transporte.En la ciudad, donde el tiempo gana un mayor sentido que el espacio, es imprescindible la comunicación óptima y eficaz entre los diferentes lugares. La gestión empresarial del transporte urbano se convierte no solo en un deseo, sino en una tarea de primera necesidad para nuestra supervivencia. El transport públic metropolità a Barcelona ha esdevingut eix vertebrador de la mobilitat urbana i ha suposat un canvi en les relacions personals. Tot desenvolupament va acompanyat de deficiències estructurals, tècniques, ambientals, econòmiques i socials. En els últims anys ha empitjorat la imatge que els usuaris tenen de les infraestructures vinculades al transport. A la ciutat, on el temps guanya un major sentit que l'espai, és imprescindible la comunicació òptima i eficaç entre els diferents llocs. La gestió empresarial del transport urbà esdevé no només en un desig, sinó en una tasca de primera necessitat per a la nostra supervivència.
|
|---|