La bombolla residencial a Europa (2000-2015). Dimensió i tipus

L’objectiu d’aquest article és identificar aquells països de l’Espai Econòmic Europeu que, al llarg del període 2000-2015, van patir una bombolla residencial i classificar-los en funció de l’evolució dels fonamentals durant el període alcista mitjançant l’anàlisi de conglomerats. Segons criteris del...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Bosch Meda, Jordi
Format: Article in Journal/Newspaper
Language:Spanish
Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2019
Subjects:
Online Access:https://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/v65-n1-bosch
Description
Summary:L’objectiu d’aquest article és identificar aquells països de l’Espai Econòmic Europeu que, al llarg del període 2000-2015, van patir una bombolla residencial i classificar-los en funció de l’evolució dels fonamentals durant el període alcista mitjançant l’anàlisi de conglomerats. Segons criteris del Fons Monetari Internacional, dos de cada tres països europeus van patir una bombolla residencial en aquest període, amb una pèrdua mitjana de valor des del pic del 38%. D’altra banda, l’anàlisi de clústers revela l’existència de tres tipus de bombolles residencials a Europa en aquest període: un que englobaria tots els països postcomunistes del centre i de l’est d’Europa; un altre que estaria format per Irlanda, Grècia, Islàndia, Espanya, Xipre, Itàlia i Malta, i un altre de constituït per Dinamarca, Holanda i Regne Unit. The aim of this article is to identify the European Economic Area (EEA) countries that experienced a housing bubble during the period 2000-2015; and classify them according to the evolution of the fundamentals of house prices during the rising phase through cluster analysis. According to International Monetary Fund criteria, two out of three EEA countries experienced a housing bubble in this period, and the price corrections during housing price bust averaged 38%. The cluster analysis indicates the existence of three types of housing bubbles in Europe during this period: one encompasses all post-communist EEA countries from Central and Eastern Europe; a second one consisting of Ireland, Greece, Iceland, Spain, Cyprus, Italy and Malta; and a third one composed by Denmark, the Netherlands and the United Kingdom. El objetivo de este artículo es identificar aquellos países del Espacio Económico Europeo que, a lo largo del periodo 2000-2015, sufrieron una burbuja residencial y clasificarlos en función de la evolución de los fundamentales durante el periodo alcista mediante el análisis de conglomerados. Según criterios del Fondo Monetario Internacional, dos de cada tres países europeos sufrieron una burbuja residencial en este periodo, con una pérdida de valor desde el pico del 38% en promedio. Por su parte, el análisis de clústeres revela la existencia de tres tipos de burbujas residenciales en Europa en este periodo: uno que englobaría a todos los países postcomunistas del centro y del este de Europa; otro formado por Irlanda, Grecia, Islandia, España, Chipre, Italia y Malta, y un tercero constituido por Dinamarca, Holanda y Reino Unido. Le but de cet article est d’identifier les pays de l’Espace Économique Européen (EEE) qui ont connu une bulle du logement au cours de la période 2000-2015, et de les classer en fonction de l’évolution des fondamentaux pendant la période de hausse du marché grâce à l’analyse de cluster. Selon les critères du Fonds Monétaire International, deux pays de l’EEE sur trois ont connu une bulle du logement dans cette période, avec une perte moyenne de valeur de 38% depuis le pic. L’analyse de cluster révèle l’existence de trois types de bulles du logement en Europe lors de cette période : l’une qui comprend tous les pays post-communistes d’Europe centrale et orientale l’autre formée par Irlande, la Grèce, l’Islande, l’Espagne, Chypre, l’Italie et Malte et une troisième composée par le Danemark, les Pays-Bas et le Royaume-Uni.