| Summary: | Ja fa un cert temps que hom accepta, de manera general i a partir d'estudis de la columna d'aigua en mar obert, que en les comunitats marines de l'oceà Antàrtic hi ha un període prolongat d'activitat hivernal mínima que s'estén al llarg de sis mesos com a mínim, que és el temps que dura l'hivern austral. Tanmateix, investigacions recents en algunes espècies d'invertebrats suspensívors (filtradors) bentònics litorals han suggerit que el període d'inactivitat potser dura només unes poques setmanes. Això planteja una interessant qüestió: què és el que permet que aquests organismes antàrtics mengin, i per tant romanguin actius, durant períodes molt més llargs del que fins ara s'havia cregut? Hom ha suggerit adaptacions especials a menjar en concentracions molt baixes d'aliment, o bé a usar eficientment l'abundància ocasional d'aliment enmig de llargs períodes d'escassedat. Molts animals suspensívors podrien usar fonts alternatives al seu aliment usual, el fito- i el zooplàncton; per exemple, la ‘fracció fina' de matèria orgànica, o microplàncton (bacteris, ciliats i flagel·lats, junt amb carboni inorgànic particulat d'orígens diversos), que hom ha demostrat recentment que té un paper molt més significatiu del que hom creia a l'hora de complementar la dieta i de subvenir a les demandes energètiques de moltes espècies de suspensívors. També s'ha esmentat el possible paper de la resuspensió de sediments i, atès l'elevat valor alimentari del component orgànic dels sediments antàrtics, àdhuc de fons pregons, serà interessant investigar més en aquesta línia. Observacions recents relacionades amb la dieta natural (captura de preses) d'algunes espècies d'aigües somes porten a suposar que alguns suspensívors antàrtics, si més no, tenen taxes de creixement i reproducció que són similars a les assenyalades per a espècies d'aigües temperades. For quite some time it was generally accepted, from water column and open sea studies, that in Antarctic marine communities there is a prolonged period of minimal winter activity which lasts for at least six months during the Southern winter. However, recent studies on certain littoral benthic suspension feeders have suggested that the period of inactivity may last only a few weeks. This raises the question of what allows these organisms to feed, and hence remain active, for considerably longer periods than previously thought. Special adaptations to feeding at low levels of food concentration, or to using occasional food abundance followed by long periods of starvation have been suggested. Many suspension feeders might use alternative food sources to phytoand zooplankton, e.g., the «fine fraction» of organic matter, or microplankton (bacteria, ciliates, and flagellates including POC of several origins), which has recently been shown to play a much more significant role than expected in complementing the diet and meeting energy demands in many species of suspension feeders. The possible role of sediment resuspension has also been reported, and given the high food value of the organic component of sediments even on deep bottoms further research would be of interest. Recent observations related to the natural diet (prey capture) of several shallow species lead to the assumption that part of Antarctic suspension feeders have similar growth and reproduction rates to those reported for temperate waters. Efficient food assimilation may contribute to our understanding of the continuous reproduction state observed in octocorals and, also, of the development of tridimensionally structured communities which are suspension-feeder dominated, highly diversified, and have a high biomass.
|
|---|