| Summary: | En El último lector (2004) de David Toscana i El mal de la taiga (2012) de Cristina Rivera Garsa és possible apreciar l'aparició d'alguns miralls discursius disposats per a propiciar la hibridació de continguts, a través de la seva aparició fractal en un gènere com la novel·la curta. Amb base en l'anàlisi d'aquesta disposició semàntica, aquest article pretén indagar en la idea de frontera, no sols per la proximitat dels seus autors amb la narrativa del nord de Mèxic, sinó amb la finalitat de revisar la seva articulació entorn d'algunes estratègies de la literatura de detectives i problematizar la configuració formal de les obres. In David Toscana's (2004) (El último lector), and Cristina Rivera Garza's (2012) (El mal de la taiga), it is possible to appreciate the presence of some discursive mirrors intended to enable the hybridization of contents through its fractal appearance in a genre such as the short novel. Based on the analysis of this semantic layout, this article aims to search through the idea of the frontier, not only due to the proximity of its authors with the Northern-Mexican narrative, but with the purpose of reviewing its articulation around some strategies used in detective literature, as well as problematizing the formal structure of such works. En El último lector (2004) de David Toscana y El mal de la taiga (2012) de Cristina Rivera Garza es posible apreciar la aparición de algunos espejos discursivos dispuestos para propiciar la hibridación de contenidos, a través de su aparición fractal en un género como la novela corta. Con base en el análisis de dicha disposición semántica, este artículo pretende indagar en la idea de frontera, no sólo por la cercanía de sus autores con la narrativa del norte de México, sino con la finalidad de revisar su articulación en torno a algunas estrategias de la literatura de detectives y problematizar la configuración formal de las obras.
|
|---|