Posicionament de veus alternatives a l’Europa audiovisual: el cas de la política lingüística catalana, gallega, basca i sami

Una de les hipòtesis en què es basa aquest article és que la normalització de la subtitulació en el camp audiovisual, particularment en llengües no hegemòniques, contribueix a fer més fluida i consolidar la comunicació dialogada i l’acceptació intercultural, en casos tan variats com el català, el ga...

Full description

Bibliographic Details
Main Authors: Castelló Mayo, Enrique, Kääpä, Pietari, Moffat, Kate, López Gómez, Antía María
Format: Article in Journal/Newspaper
Language:Catalan
Published: 2021
Subjects:
Online Access:https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=8443530
Description
Summary:Una de les hipòtesis en què es basa aquest article és que la normalització de la subtitulació en el camp audiovisual, particularment en llengües no hegemòniques, contribueix a fer més fluida i consolidar la comunicació dialogada i l’acceptació intercultural, en casos tan variats com el català, el gallec, el basc o el sami. Al mateix temps, com suggereix l’estudi del cas sami al final del capítol, aquests mecanismes per a la inclusió i la diversitat també poden tenir un efecte advers i continuar reforçant formes d’exclusió i la normalitat hegemònica de les llengües dominants, en què, a més, el poder s’exerceix mitjançant una política lingüística i de subtitulació en les llengües dominants (i no només en anglès). One of the hypotheses on which this article is based is that the normalisation of subtitling in the audiovisual field, particularly in non-hegemonic languages, contributes to facilitating and consolidating dialogued communication and intercultural acceptance in instances as diverse as the Catalonian, Galician, Basque and Sámi cases. Simultaneously, and as the Sámi case study towards the end of the chapter suggests, these mechanisms for inclusion and diversity can also have an adverse effect and further strengthen modes of exclusion and the hegemonic normality of dominant languages where, furthermore, power is wielded through the use of subtitling and linguistic policies in dominant languages (and not only English). Una de las hipótesis en la que se basa este artículo es que la normalización de la subtitulación en el campo audiovisual, particularmente en lenguas no hegemónicas, contribuye a hacer más fluida y consolidar la comunicación dialogada y la aceptación intercultural, en casos tan variados como el catalán, el gallego, el vasco o el sami. Al mismo tiempo, tal como sugiere el estudio del caso sami al final del capítulo, estos mecanismos para la inclusión y la diversidad también pueden tener un efecto adverso y seguir reforzando formas de exclusión y la normalidad hegemónica de las lenguas ...