| Summary: | Tesis del Departament de Genetica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.-- Fecha de defensa 22-3-2004. [CAT] Els compostos orgànics persistents (COPs) són contaminants ambientals globals. Molts d’ells foren sintetitzats per a salvar catàstrofes agrícoles i humanes i avançar tecnològicament, però posteriorment es descobrí que són compostos tòxics, estables, bioacumulables i que es poden transferir per via atmosfèrica a les zones més remotes del planeta degut a la seva volatilitat parcial. Aquesta última propietat físico-química els ha permès quedar retinguts en zones fredes del planeta com els llacs d’alta muntanya i conseqüentment afectar aquests ecosistemes remots. L’estudi dut a terme en aquesta memòria de tesi amplia el coneixement de l’impacte dels COPs en els llacs alpins d’Europa i àrtics de Grenlàndia mitjançant l’anàlisi de diversos teixits de les truites i dels organismes de la cadena tròfica. Les concentracions dels compostos organoclorats com els PCBs i els DDTs es troben dins el mateix ordre de magnitud que les observades en altres organismes d’aigües dolces. L’edat del peix i l’altitud del llac donen lloc a dos efectes independents d’increment de l’acumulació dels compostos organoclorats dins de l’organisme. Aquesta tesi també mostra l’efecte de biomagnificació dels compostos organoclorats en la cadena tròfica d’aquests ecosistemes remots. D’altra banda, s’ha trobat que el metabolisme dels PAHs té com a conseqüència una uniformitat de concentracions en els peixos d’arreu que no respon a la variabilitat geogràfica d’entrades atmosfèriques d’aquests compostos. Addicionalment, es descriu per primera vegada la detecció de polibromodifenil éters, que són retardants de flama de síntesi més recent, en teixits biològics d’organismes de llacs d’alta muntanya, tot confirmant la capacitat d’aquestes noves substàncies químiques per a tenir un comportament ambiental similar als PCBs. Tots aquests resultats esmentats es presenten en forma d’articles científics que estan publicats o en tràmits de publicació. [EN] Persistent organic pollutants (POPs) are global environmental contaminants. Most of them were synthesised for pest control in agriculture and to benefit human development. However, later it was discovered that these compounds are toxic, resistant to degradation and bioaccumulative, and that they are atmospherically transported to remote zones of the planet due to their semivolatility. The mentioned physicochemical properties have allowed them to be trapped in high mountain lakes and consequently affect these remote ecosystems. The POP analyses of trout tissues and trophic chain organisms from European Alpine lakes and Arctic lakes of Greenland broaden the knowledge about the impact of POPs in these fragile ecosystems. Organochlorine compound concentrations, of for example PCBs and DDTs, are in the same order of magnitude as what is found in other freshwater organisms. Age of the fish and altitude of the lake are two independent factors that favour the increase of organochlorine accumulation in the organism. In the present thesis, the effect of biomagnification of the organochlorine compounds is also studied. On the other hand, the metabolisation of PAHs gives uniform PAH concentrations in all fish that does not correspond to the different geographical atmospheric inputs of these compounds. In addition, the detection of PBDEs, organobromine compounds more recently synthesised, is described for the first time in biological tissues of organisms living in high mountain lakes. The finding confirms the capacity of these bromine compounds to have an environmental behaviour and dynamics similar to PCBs. All these results have been published in scientific literature, are in press for publication or under journal review. Aquets treball ha estat realizat al Departament de Químical Ambiental de l'IIQAB-CSIC, he estat possible gràcies a una beca predoctoral de la Generalitat de Catalunya i al projecte europeu EMERGE (EVKI-CT-1999-00032). Peer reviewed
|
|---|