Análisis del régimen jurídico del canis lupus signatus en la Península Ibérica

• Main Author: López Berral, Andrés Eugenio
• Other Authors: [e-mail], true, De la Varga Pastor, Aitana, Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Públic
• Format: Doctoral or Postdoctoral Thesis
• Language: Spanish
• Published: Universitat Rovira i Virgili 2022
• Subjects: canis lupus signatus; Corredors ecològics; Grans Carnívors; Corredores ecológicos; Grandes Carnívoros; Ecological corridors; Large carnivores; Ciències Socials i Jurídiques; 34; 340; 342; 349; Molta; Canis lupus
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/674257

El canis lupus signatus en la Península Ibèrica, el llop ibèric, és una espècie que sempre ha estat sotmesa a molta conflictivitat tant social com jurídica. Se sostenia en una regulació que no s'ajustava a la legalitat europea, la qual cosa es va traduir en una important inseguretat jurídica per a la protecció de l'espècie que la va portar gairebé a l'extinció. No ha estat fins a 2021 quan parcialment s'ha intentat solucionar aquest problema a Espanya. Aquest treball realitza un estudi transversal des de la perspectiva de la ciència jurídica i biològica de l'espècie on es valora l'adequació jurídica i el seu sistema de gestió abans i després de l'Ordre TED/980/2021. S'analitza des de la perspectiva internacional, de la Unió europea, estatal i autonòmica. Amb aquesta nova ordre es compleixen parcialment els objectius i hipòtesis dels quals parteix aquesta recerca jurídica perquè suposa un canvi radical del paradigma de protecció de l'espècie. Fins a 2021 es tractava d'una espècie sotmesa a l'activitat cinegètica. Ara passa a ser una espècie en règim de protecció especial, amb les conseqüències jurídiques que comporta. No obstant això, aquesta ordre continua sent insuficient d'acord amb la Directiva Hàbitats que obliga a garantir no sols un adequat règim de protecció, sinó un estat de conservació favorable d'aquesta espècie a llarg termini El canis lupus signatus en la Península Ibérica, el lobo ibérico, es una especie que siempre ha estado sometida a mucha conflictividad tanto social como jurídica. Se sostenía en una regulación que no se ajustaba a la legalidad europea, lo que se tradujo en una importante inseguridad jurídica para la protección de la especie que la llevó casi a la extinción. No ha sido hasta 2021 cuando parcialmente se ha intentado solucionar este problema en España. Este trabajo realiza un estudio transversal desde la perspectiva de la ciencia jurídica y biológica de la especie donde se valora la adecuación jurídica y su sistema de gestión antes y después de la Orden TED/980/2021. Se analiza ...