El dret de l'espai ultraterrestre: visió i prespectives de la seva futura titularitat i explotació dels recursos

• Main Author: Victorino Sanchez, Juan Victor
• Other Authors: Laspalas Zanuy, Víctor
• Format: Bachelor Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 2021
• Subjects: dret de l'Espai; explotació de recursos; orígens; acords; Space law; resource exploitation; origins; agreements; derecho del Espacio; explotación de recursos; orígenes; acuerdos; Outer space > TFG; Espai exterior > TFG; Espacio exterior > TFG; Allá; Cara; Cariz; Carrera; Cono; Derecho; Passat; Sagan; Solos’; Tarragona; Antarc*; Antarctica; Antártida
• Online Access: http://hdl.handle.net/10609/134399

El relativament nou Dret Espacial o de l'Espai Ultraterrestre, està adquirint força importància, i en particular dos dels aspectes concrets i alhora indissolubles del mateix, que tot i que encara de manera incipient tindran en el futur una grandíssima importància: (i) el de la seva titularitat i (ii) el de l'apropiació i explotació dels seus recursos naturals. Gran quantitat obres de la ciència ficció ens mostren un futur on els recursos naturals de més enllà del planeta Terra són apropiats i explotats: des de la malèvola companyia privada de la Saga Alien (1979), passant per les concessions mineres a la companyia Con-am27 sobre titani a la lluna Ió de la pel·lícula Atmosfera Zero (1983), el governant-propietari de l´Estat-Colònia al planeta Mart de Desafiament Total (1990), l'explotació lunar Moon (2009), on s'explota l´heli-3; i com tantes d'altres obres literàries i de la gran pantalla. D'altres han tingut un caire més científic, com la ja clàssica i gairebé de culte Sèrie de la Fundació d'Isaac Asimov (1982-1992), Cosmos (1980) i Un punt blau i pàl·lid: una visió del futur humà a l'espai (1994) de Carl Sagan, o també la Trilogia Marciana: Mart Vermell, Mart Blau i Mart Verd de Kim Stanley Robinson (1992-1996). I és que autors com John S. Lewis a la seva obra Mining the Sky: Untold Riches from the Asteroids, Comets, and Planets (1997), suggereix que sols al nostre Sistema Solar, hi ha recursos per a suportar una població de fins a 10 quadrilions d'humans. Quan els organismes i països del món encara no acaben d'acordar com establir molts dels paràmetres de l'explotació a futur de recursos com per exemple del fons marí (és a dir, més enllà dels límits de les 12 milles nàutiques (NM) aigües territorials nacionals), o quin règim aplicarà finalment a l'Antàrtida quan venci el tractat sobre la mateixa (IEEE, 2018), l'ésser humà ja pensa en l'espai ultraterrestre. Això és gràcies als avenços científics i tecnològics que, des de finals de la dècada dels 50 del passat segle XX, permetran que ja no sigui imaginari, sinó real, arribar a l¿espai i aprofitar-ne els seus recursos naturals. El document firmat pel ja ex-president dels Estats Units, Donald J. Trump (TIEMPO, 2020) pel que, en plena pandèmia de la Covid-19 pretenia privatitzar la Lluna trencant l'esperit de l'Acord que Governa les Activitats dels Estats a la Lluna i altres Cossos Celestes, conegut com a Tractat de la Lluna firmat el 1979 i entrat en vigor el 1984 (UNOOSA, 1979), és un dels indicis de que tard o d'hora (de fet ja es produeix) existirà una cursa tant de països com de corporacions, entitats i tot tipus d'empreses, per la titularitat de l'espai exterior i explotar-ne el que hi contingui. I per quin motiu? Doncs no seria un altre que la tant antiga com humana ànsia de domini i explotació dels recursos naturals, de manera que la carrera espacial ja no seria solament un tema de prestigi i d'avenç científic i tecnològic, sinó una qüestió econòmica. Un exemple recent el podem trobar en l'enviament a la cara oculta de la Lluna de la sonda xinesa d'exploració Chang'e-4, i de la que s'especula que la Xina no la hi ha enviat sols per reconèixer el mapa i estudiar aquella zona, sinó perquè allí s'hi han trobat enormes reserves d'heli-3, el considerat com el combustible idoni per la fusió freda i que podria abastir d'energia tot el planeta durant milers d'anys. (BBVA, 2019). Fins i tot ja i com és habitual a la humanitat, s'hi entreveu un problema del medi ambient. A l'òrbita de la Terra ja hi ha brossa, estimada en més de 780.000 objectes (INFOESPACIAL, 2017), i això que la humanitat i la seva activitat a l'espai tot just acaben de començar. El relativamente nuevo Derecho Espacial o del Espacio Ultraterrestre, está adquiriendo bastante importancia, y en particular dos de los aspectos concretos y a la vez indisolubles del mismo, que a pesar de que encara de manera incipiente tendrán en el futuro una grandísima importancia: (y) lo de su titularidad y (ii) lo de la apropiación y explotación de sus recursos naturales. Gran cantidad abres de la ciencia ficción nos muestran un futuro donde los recursos naturales de más allá del planeta Tierra son apropiados y explotados: desde la malévola compañía privada de la Saga Alían (1979), pasando por las concesiones mineras a la compañía Cono-am27 sobre titanio a la luna Ión de la película Atmósfera Cero (1983), el gobernante-propietario del Sido-Colonia al planeta Marte de Desafío Total (1990), la explotación lunar Moon (2009), donde se explota l´helio-3; y como tantas otras obras literarias y de la gran pantalla. Otros han tenido un cariz más científico, como la ya clásica y casi de culto Serie de la Fundación de Isaac Asimov (1982-1992), Cosmos (1980) y Un punto azul y pálido: una visión del futuro humano al espacio (1994) de Carl Sagan, o también la Trilogía Marciana: Marte Rojo, Marte Azul y Marte Verde de Kim Stanley Robinson (1992-1996). Y es que autores como John S. Lewis a su obra Mining the Sky: Untold Riches from the Asteroids, Cometes, and Planets (1997), sugiere que solo a nuestro Sistema Solar, hay recursos para soportar una población de hasta 10 quadrilions de humanos. Cuando los organismos y países del mundo todavía no acaban de acordar como establecer muchos de los parámetros de la explotación a futuro de recursos como por ejemplo del fondo marino (es decir, más allá de los límites de las 12 millas náuticas (NM) aguas territoriales nacionales), o qué régimen aplicará finalmente en la Antártida cuando venza el tratado sobre la misma (IEEE, 2018), el ser humano ya piensa en el espacio ultraterrestre. Esto es gracias a los adelantos científicos y tecnológicos que, desde finales de la década de los 50 del pasado siglo XX, permitirán que ya no sea imaginario, sino real, llegar al espacio y aprovechar sus recursos naturales. El documento firmado por el ya ex-presidente de los Estados Unidos, Donald J. Trump (TIEMPO, 2020) por el que, en plena pandemia de la Covid-19 pretendía privatizar la Luna rompiendo el espíritu del Acuerdo que Gobierna las Actividades de los Estados a la Luna y otros Cuerpos Celestes, conocido como Tratado de la Luna firmado el 1979 y entrado en vigor el 1984 (UNOOSA, 1979), es uno de los indicios de que tarde o temprano (de hecho ya se produce) existirá una carrera tanto de países como de corporaciones, entidades y todo tipos de empresas, por la titularidad del espacio exterior y explotar el que contenga. Y por qué motivo? Pues no sería otro que la tanto antigua como humana ansia de dominio y explotación de los recursos naturales, de forma que la carrera espacial ya no sería solo un tema de prestigio y de adelanto científico y tecnológico, sino una cuestión económica. Un ejemplo reciente lo podemos encontrar en el envío a la cara oculta de la Luna de la sonda china de exploración Chang'e-4, y de la que se especula que China no se la ha enviado solos para reconocer el mapa y estudiar aquella zona, sino porque allí se han encontrado enormes reservas de helio-3, el considerado como el combustible idóneo por la fusión fría y que podría alcanzar de energía todo el planeta durante miles de años. (BBVA, 2019). Incluso ya y como es habitual a la humanidad, se entrevé un problema del medio ambiente. A la órbita de la Tierra ya hay basura, estimada en más de 780.000 objetos (INFOESPACIAL, 2017), y esto que la humanidad y su actividad al espacio apenas acaban de empezar. The relatively new Space Law or Outer Space Law, is gaining importance, and in particular two of the specific and at the same time indissoluble aspects of it, which although it faces incipiently will have in the future a very great importance: (i) its ownership and (ii) the appropriation and exploitation of its natural resources. A great deal of science fiction shows us a future where natural resources beyond planet Earth are appropriated and exploited: from the malevolent private company of the Alían Saga (1979), through the mining concessions to the company Cono-am27 on titanium to the moon Ion of the film Zero Atmosphere (1983), the ruler-owner of l'Sido-Colony to the planet Mars of Total Defiance (1990), the lunar exploitation Moon (2009), where l'helium-3 is exploited; and as many other literary works and of the big screen. Others have been more scientific in nature, such as the now classic and almost cult Foundation Series by Isaac Asimov (1982-1992), Cosmos (1980) and A Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space (1994) by Carl Sagan, or the Mars Trilogy: Red Mars, Blue Mars and Green Mars by Kim Stanley Robinson (1992-1996). Authors such as John S. Lewis in his Mining the Sky: Untold Riches from the Asteroids, Comets, and Planets (1997), suggest that in our Solar System alone, there are resources to support a population of up to 10 quadrillions of humans. When the world's agencies and countries have yet to agree on how to establish many of the parameters for the future exploitation of resources such as the seafloor (i.e., beyond the limits of 12 nautical miles (NM) national territorial waters), or what regime will eventually apply to Antarctica when the treaty on Antarctica expires (IEEE, 2018), humans are already thinking about outer space. This is thanks to the scientific and technological advances that, since the end of the 1950s, will make it no longer imaginary, but real, to reach space and take advantage of its natural resources. The document signed by the now former president of the United States, Donald J. Trump (TIME, 2020) by which, in the midst of the Covid-19 pandemic, he intended to privatize the Moon, breaking the spirit of the Agreement Governing the Activities of States on the Moon and Other Celestial Bodies, known as the Moon Treaty signed in 1979 and entered into force in 1984 (UNOOSA, 1979), is one of the indications that sooner or later (in fact it is already happening) there will be a race both of countries and corporations, entities and all types of companies, for the ownership of outer space and to exploit what it contains. And for what reason? Well, it would be none other than the ancient and human desire to dominate and exploit natural resources, so that the space race would no longer be just a matter of prestige and scientific and technological progress, but an economic issue. A recent example can be found in the sending to the hidden face of the Moon of the Chinese exploration probe Chang'e-4, and it is speculated that China has not sent it only to recognize the map and study that area, but because there have been found huge reserves of helium-3, considered as the ideal fuel for cold fusion and that could reach energy the entire planet for thousands of years. (BBVA, 2019). Even already and as it is usual to the humanity, a problem of the environment is glimpsed. In the Earth's orbit there is already garbage, estimated at more than 780,000 objects (INFOESPACIAL, 2017), and humanity and its activity in space have just begun.