Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria

Apresada por un grupo de indios abenakis, el 15 de marzo de 1697, Hannah Dustan presenció el asesinato de su bebé a manos de sus captores y sufrió todo tipo de torturas físicas y psicológicas. Ante el temor a padecer mayores tormentos a su llegada al campamento al que eran conducidos, la mujer asesi...

Full description

Bibliographic Details
Published in:Quaderns de Filologia - Estudis Literaris
Main Author: Ortells Montón, Elena
Format: Article in Journal/Newspaper
Language:Spanish
Published: Universitat de València 2019
Subjects:
DC
DD
DNS
DSC
war
Online Access:https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329
https://doi.org/10.7203/qdfed.24.16329
id ftunivalenciaojs:oai:ojs.uv.es:article/16329
record_format openpolar
spelling ftunivalenciaojs:oai:ojs.uv.es:article/16329 2023-05-15T12:58:56+02:00 Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria Dead but not buried: Hannah Dunstan and the creation of a North-American community of memory Morta però no soterrada: Hannah Dunstan i la creació d'una comunitat nord-americana de memòria Ortells Montón, Elena 2019-12-30 application/pdf https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329 https://doi.org/10.7203/qdfed.24.16329 spa spa Universitat de València https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329/14834 https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329 doi:10.7203/qdfed.24.16329 Copyright (c) 2019 Elena Ortells Montón Quaderns de Filologia - Estudis Literaris; Vol. 24 (2019): ¿A quién pertenecen los muertos? Su memoria y descanso en la literatura; 37-54 2444-1457 1135-4178 muertos literatura memoria violencia guerra Dustan patriotismo norteamericano DC DD DNS DSC the dead literature memory violence war patriotism North-American morts memòria violència Dunstan patriotisme nord-americà info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion Artículo revisado por pares 2019 ftunivalenciaojs https://doi.org/10.7203/qdfed.24.16329 2023-02-09T18:29:48Z Apresada por un grupo de indios abenakis, el 15 de marzo de 1697, Hannah Dustan presenció el asesinato de su bebé a manos de sus captores y sufrió todo tipo de torturas físicas y psicológicas. Ante el temor a padecer mayores tormentos a su llegada al campamento al que eran conducidos, la mujer asesinó a sus captores y les arrancó las cabelleras. Considerada por muchos como “madre de la historia norteamericana”, Dustan ha sido incluso tildada por otros de asesina de indios. Las múltiples versiones de su experiencia evidencian cómo los mitos nacionales femeninos y sus víctimas nativas se pusieron al servicio de una retórica política que justificó la colonización y el expansionismo norteamericanos y que promovió fórmulas patrióticas claramente basadas en la superioridad masculina y el supremacismo blanco que parecen haber resurgido durante la presidencia de Donald Trump. Abducted by a group of Abenaki Indians, on March 15, 1697, Hannah Dustan witnessed the murder of her baby at the hands of their captors and suffered all kinds of physical and psychological abuse. Fearing that they would suffer greater torments when arriving at the Indian camp, the woman murdered her abductors and scalped them. Considered by many as “mother of American history”, Dustan has been regarded by others as an Indian killer. The multiple versions of her experience show how female national myths and their native victims were put at the service of a political rhetoric that justified American colonization and expansionism and promoted patriotic formulas clearly based on male superiority and white supremacism that seem to have resurfaced during Donald Trump’s presidency. Capturada per un grup d'indis abenakis, el 15 de març de 1697, Hannah Dustan va presenciar l'assassinat del seu bebé a les mans dels seus captors i va patir tot tipus de tortures físiques i psicològiques. Davant el temor a patir majors turments a la seua arribada al campament al qual eren conduïts, la dona va assassinar als seus captors i els va arrancar les cabelleres. ... Article in Journal/Newspaper abenaki Universitat de València: Open Journal Systems Blanco ENVELOPE(-55.233,-55.233,-61.250,-61.250) Campamento ENVELOPE(-67.300,-67.300,-67.967,-67.967) Hannah ENVELOPE(-60.613,-60.613,-62.654,-62.654) Indian Quaderns de Filologia - Estudis Literaris 24 24 37
institution Open Polar
collection Universitat de València: Open Journal Systems
op_collection_id ftunivalenciaojs
language Spanish
topic muertos
literatura
memoria
violencia
guerra
Dustan
patriotismo
norteamericano
DC
DD
DNS
DSC
the dead
literature
memory
violence
war
patriotism
North-American
morts
memòria
violència
Dunstan
patriotisme
nord-americà
spellingShingle muertos
literatura
memoria
violencia
guerra
Dustan
patriotismo
norteamericano
DC
DD
DNS
DSC
the dead
literature
memory
violence
war
patriotism
North-American
morts
memòria
violència
Dunstan
patriotisme
nord-americà
Ortells Montón, Elena
Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
topic_facet muertos
literatura
memoria
violencia
guerra
Dustan
patriotismo
norteamericano
DC
DD
DNS
DSC
the dead
literature
memory
violence
war
patriotism
North-American
morts
memòria
violència
Dunstan
patriotisme
nord-americà
description Apresada por un grupo de indios abenakis, el 15 de marzo de 1697, Hannah Dustan presenció el asesinato de su bebé a manos de sus captores y sufrió todo tipo de torturas físicas y psicológicas. Ante el temor a padecer mayores tormentos a su llegada al campamento al que eran conducidos, la mujer asesinó a sus captores y les arrancó las cabelleras. Considerada por muchos como “madre de la historia norteamericana”, Dustan ha sido incluso tildada por otros de asesina de indios. Las múltiples versiones de su experiencia evidencian cómo los mitos nacionales femeninos y sus víctimas nativas se pusieron al servicio de una retórica política que justificó la colonización y el expansionismo norteamericanos y que promovió fórmulas patrióticas claramente basadas en la superioridad masculina y el supremacismo blanco que parecen haber resurgido durante la presidencia de Donald Trump. Abducted by a group of Abenaki Indians, on March 15, 1697, Hannah Dustan witnessed the murder of her baby at the hands of their captors and suffered all kinds of physical and psychological abuse. Fearing that they would suffer greater torments when arriving at the Indian camp, the woman murdered her abductors and scalped them. Considered by many as “mother of American history”, Dustan has been regarded by others as an Indian killer. The multiple versions of her experience show how female national myths and their native victims were put at the service of a political rhetoric that justified American colonization and expansionism and promoted patriotic formulas clearly based on male superiority and white supremacism that seem to have resurfaced during Donald Trump’s presidency. Capturada per un grup d'indis abenakis, el 15 de març de 1697, Hannah Dustan va presenciar l'assassinat del seu bebé a les mans dels seus captors i va patir tot tipus de tortures físiques i psicològiques. Davant el temor a patir majors turments a la seua arribada al campament al qual eren conduïts, la dona va assassinar als seus captors i els va arrancar les cabelleres. ...
format Article in Journal/Newspaper
author Ortells Montón, Elena
author_facet Ortells Montón, Elena
author_sort Ortells Montón, Elena
title Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
title_short Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
title_full Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
title_fullStr Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
title_full_unstemmed Muerta pero no enterrada: Hannah Dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
title_sort muerta pero no enterrada: hannah dustan y la creación de una comunidad norteamericana de memoria
publisher Universitat de València
publishDate 2019
url https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329
https://doi.org/10.7203/qdfed.24.16329
long_lat ENVELOPE(-55.233,-55.233,-61.250,-61.250)
ENVELOPE(-67.300,-67.300,-67.967,-67.967)
ENVELOPE(-60.613,-60.613,-62.654,-62.654)
geographic Blanco
Campamento
Hannah
Indian
geographic_facet Blanco
Campamento
Hannah
Indian
genre abenaki
genre_facet abenaki
op_source Quaderns de Filologia - Estudis Literaris; Vol. 24 (2019): ¿A quién pertenecen los muertos? Su memoria y descanso en la literatura; 37-54
2444-1457
1135-4178
op_relation https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329/14834
https://ojs.uv.es/index.php/qdfed/article/view/16329
doi:10.7203/qdfed.24.16329
op_rights Copyright (c) 2019 Elena Ortells Montón
op_doi https://doi.org/10.7203/qdfed.24.16329
container_title Quaderns de Filologia - Estudis Literaris
container_volume 24
container_issue 24
container_start_page 37
_version_ 1766304261055971328