Marine biodiversity in space and time: What tiny fossils tell

Biodiversity has been changing both in space and time. For example, we have more species in the tropics and less species in the Arctic and Antarctic regions, constituting the latitudinal diversity gradient, one of the patterns we can see most consistently in this complex world. We know much less reg...

Full description

Bibliographic Details
Published in:Mètode Revista de difusió de la investigació
Main Author: Yasuhara, Moriaki
Format: Article in Journal/Newspaper
Language:English
Published: Universitat de València 2019
Subjects:
Online Access:https://ojs.uv.es/index.php/Metode/article/view/11404
https://doi.org/10.7203/metode.9.11404
Description
Summary:Biodiversity has been changing both in space and time. For example, we have more species in the tropics and less species in the Arctic and Antarctic regions, constituting the latitudinal diversity gradient, one of the patterns we can see most consistently in this complex world. We know much less regarding the biodiversity gradients with time. This is because it would require a well designed continuous monitoring program, which seldom persist beyond a few decades. But, luckily, we have remains of ancient organisms, called fossils. These are basically the only direct records of past biodiversity. La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per exemple, trobem més espècies en els tròpics i menys en la regió àrtica i l’antàrtica, seguint un gradient longitudinal de diversitat, un dels patrons que podem observar de manera més consistent en aquest món complex. El que sabem sobre els gradients temporals de biodiversitat és molt més limitat. Això ocorre perquè faria falta un programa de seguiment continu ben dissenyat, i aquests difícilment persisteixen més enllà d’unes dècades. Però, per sort, tenim restes d’antics organismes: els fòssils. Els fòssils són bàsicament l’únic registre directe de la biodiversitat passada. La biodiversidad ha ido cambiando tanto en el espacio como en el tiempo. Por ejemplo, encontramos más especies en los trópicos y menos en la región ártica y la antártica, siguiendo un gradiente latitudinal de diversidad, uno de los patrones que podemos observar de manera más consistente en este mundo complejo. Lo que sabemos sobre los gradientes temporales de biodiversidad es mucho más limitado. Esto ocurre porque haría falta un programa de seguimiento continuo bien diseñado, y estos difícilmente persisten más allá de unas décadas. Pero, por suerte, tenemos restos de antiguos organismos: los fósiles. Los fósiles son básicamente el único registro directo de la biodiversidad pasada.