Contaminants organoclorats, organobromats i organofosforats en població general

• Main Author: Bravo Villarraso, Natalia
• Other Authors: Grimalt Obrador, Joan, Universitat de Barcelona. Facultat de Química
• Format: Doctoral or Postdoctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat de Barcelona 2019
• Subjects: Contaminació; Plaguicides; Compostos organofosforats; Compostos orgànics; Piretrines; Pollution; Pesticides; Organophosphorus compounds; Organic compounds; Pyrethrins; Ushuaia; Altra; Chukotka
• Online Access: http://hdl.handle.net/2445/146577; http://hdl.handle.net/10803/668124

[cat] Durant les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX es van utilitzar arreu del món diferents tipus de compostos organoclorats i organobromats, que pertanyen als contaminants orgànics persistents (COPs), com a pesticides, retardants de flama o aïllants tèrmics. El 2001 la Convenció d’Estocolm sobre COPs va reconèixer els efectes adversos d’aquestes compostos sobre la salut i el medi ambient i va proposar controls amb l’objectiu d’eliminar o reduir el seu ús. Com a conseqüència d’aquesta prohibició altres compostos s’han anat sintetitzat per substituir-los, alguns d’ells són els pesticides organofosforats i els piretroides, que tot i que no són persistents el fet que s’utilitzin en grans quantitats fa que siguin un risc pel medi ambient i la salut. Aquest estudi avalua, per una banda, l’abast de diferents contaminants orgànics persistents (COPs), especialment els compostos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil èters (PBDEs), en dones. I per altra banda, la càrrega i exposició de diferents pesticides organofosforats i piretroides en població general de tres països europeus, dos països on l’agricultura esta molt present per tant s’utilitzen molts pesticides, Espanya i Itàlia, i un en el que es consumeixen menys, Eslovènia. La recerca sobre COPs es centra en dues poblacions de l’Argentina (Salta i Ushuaia) i una de Rússia (Chukotka), Ushuaia i Chukotka es poden considerar remotes. S’ha realitzat una anàlisi química d’un ampli ventall de COPs en mostres de sèrum de dones embarassades, emprant cromatografia de gasos i espectrometria de masses. A més, les concentracions de COPs han estan contrastades amb una sèrie de factors sociodemogràfics. El resultat més destacable es que totes les dones en totes tres poblacions tenen nivells detectables d’algun COP tot i que es van prohibir fa anys. A més, tant la residència de cada una d’elles com l’edat, paritat i l’IMC son uns factors que influencien les concentracions d’OCs. També s’ha trobat una associació positiva entre les concentracions de 4,4’-DDT amb l’edat ...