L'ordenació jurídica del multilingüisme a Finlàndia

• Main Author: Xabier Iriondo Arana
• Format: Article in Journal/Newspaper
• Language: Catalan; German; English; Spanish; Basque; French; Galician; Italian; Dutch; Occitan
• Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 1997
• Subjects: Language and Literature; P; Romanic languages; PC1-5498; Altra; sami
• Online Access: https://doaj.org/article/12fab428a1db4d7aa116c9437612fc80

L'article té per objectiu descriure l'ordenació jurídica del multilingüisme a Finlàndia, fruit d'una situació sociolingüística molt concreta i, per tant, difícilment aplicable en una altra societat. Per tal d'entendre el sistema legal d'ordenació del bilingüisme finlandès, l'autor fa un repàs per la història del país i n'exposa la situació sociolingüística. Al marge de la gran desproporció numèrica entre el grup lingüístic finès (majoritari) i el suec, la Constitució finlandesa declara totes dues llengües com a nacionals i paritàries. S'hi estableix un sistema de drets lingüístics orientat cap al reconeixement de drets individuals però amb elements de drets col·lectius i tant amb el principi de personalitat com amb el de territorialitat. La realitat sociolingüística finlandesa, però, és més extensa d'allò que s'estableix a la Constitució de 1919, i de resultes d'això ha estat recentment reformada per introduir-hi referències al multilingüisme, multi culturalisme i multietnicitat de l'Estat. Es presenta el marc jurídic i lingüístic del país i el desenvolupament legislatiu de la Constitució quant al tema lingüístic. Es comenten les característiques més importants del règim jurídic i lingüístic de les illes Aland (regió autònoma amb competència legislativa molt extensa), amb una immensa majoria suecòfona i una protecció de la llengua sueca (única llengua oficial) molt més àmplia de la que el sistema general atorga a la resta del país. S'hi analitza, també, la complicada situació actual del poble sami, població molt dispersa en diferents territoris i amb una gran varietat cultural i lingüística, i la seva posició legal en el país. Per acabar, l'autor exposa l'activa participació de Finlàndia en relació amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, dissenyada per protegiries i promoure-les, alhora que en descriu el contingut i l'estructura.